Bueno, sense temps per a escriure pels problemes de Wifi un resumet del que volem fer hui:
Anar amb el Ferry a vore la Estatua de la Llibertat.
Pasar per 21 Century de compres ràpides.
Anar al Bronx i vore si conseguim entrades per als Yankees (Beisbol).
Si dona temps dinar de Pic-nic per Central Park.
I esta nit soparot i festaaaaaaa!
----------------------------------------------
Ahí va l'expicació del Dijous 31!:
Lo de Rob Jeremy Cole i Marco Polo va ser una passejaeta al costat de les tocates que ens estem pegant. Si els accents s’apeguen com a llepases als dos dies, els ritmes de vida igual, la gent menja pel carrer, parla pel mòbil a totes hores, i camina ràpid, i no som una excepció, sense adonar-nos portem un ritme frenètic, hi ha tantes coses per a viure en esta ciutat, que perdret alguna d’elles t’obligaria a tornar, per això hem decidit potser, agafar-se a partir de demà les coses en més calma.
A les 9am, quan teniem encara la ment en el llit del hostel, el nostre cos navegava pel ferry que ens portaria a Staten Island, un barri de NY de cases baixes i parcs, el ferry és de les poques coses free que hi ha a la ciutat, i a més a més passa pel costat de la liberty Island on està la famosa estatua.
Ja en terra ferma, el Madison Square Garden, l’estadi supertoxo de basquet, on fan concerts, boxa, lluita lliure, els harlem globbertroters… valia la visiteta 18$ entrar sense res dins, i pasando, al costat l’Empire States, bestial!! pensar que King kong se’n apujà per la façana!!
El Central Park és pulmó de ciutat, pulmó de fumaor, però al cap i la fi pulmó, teniem moltes ganes d’anar i em esperat 4 dies!! L’hem agafat en ganes, en tantes ganes que ni ens hem pogut asentar en la gespa més de 20min.!! Grupets de jazz per tots els racons, gent llegint, xiquets corrents, llacs, i partits de softball, que què és? És com el baseball, però amariconaet, en tots els respectes, el que li tira la bola al batejador li la tira fluixeta i en paràbola, facileta xe, és per a aficionats. sino seria tot un strike. La veritat és que el park l’hem disfrutat poc com s’ha de disfrutar; a la gespa baix d’un pi, en 2 hores per davant, una noveleta, i un gelat. Tornare’m segur abans de deixar la ciutat.
“Bienvenidos al Bronx, vais a morir” no és conya, és un cartell de l’estadi dels Yankees.
Hui, més americans que ningú voliem entrar a vore un partit dels NY Yankees, l’equip de baseball de la ciutat, i cap allà que hem anat. Ja sabiem que no quedaven entrades, però ens han dit que podiem provar sort en la rebenta, i pam, mentro i en marxa; anava a dir, tots decidits, però la veritat és que no, les putes llegendes del South Bronx, pesaven sobre la nostra esquena, i les ultimes parades de metro abans d’arribar pareixien la concentración mundial dels nyetas, tot un mocadoret, i penjoll d’or, mala por… total baixem i de seguida els rebentes ens oferien mig d’incògnit entrades a 100$, els rebentes no anaven precisament de trage jaqueta, sinó que eren negres mandaos raperos, que me demanaven 400$ per les 4 entrades, a colló, en taquilla a 14$ (agotades això si!!)
Al voltant de l’estadi els cartells de la poli que avisaven de que les podien vendre falses, i al salvatge ixe rapero jo no li done ni foc. De veres que feia por!!
Davant la sablà inminent, ens em insertat en un bar d’aficionats Yankees a fer-se budweisers, com entrar al bar de manolo el de bombo en un Barça- València mitja hora abans del partit. Després passejaeta pel Bronx, sas o que, cor en la mà, 5 sentits alerta, la veritat, no es com passejar per la tenda Disney de Colon, però a resultat del tot inofensiu, nomes 6 navaixaes per cap, Rafa mort, Dani en 4 aneurismes més, David esta barallant-se entre la vida i la mort en un hospital, i a Vicent li han pujat les dioptries a 15 del susto.
Por sierto el que escribe esto, soy yo, me llaman fortisens, puertoriqueño, nyeta, vuestros amigos me caieron muy bien, tan bien que después de 3 amenasas en un callejón oscuro, de esos que sale humo i todo,me dieron el portátil amablemente. Que majos… Nos vemos Broder, cuidense…
Anar amb el Ferry a vore la Estatua de la Llibertat.
Pasar per 21 Century de compres ràpides.
Anar al Bronx i vore si conseguim entrades per als Yankees (Beisbol).
Si dona temps dinar de Pic-nic per Central Park.
I esta nit soparot i festaaaaaaa!
----------------------------------------------
Ahí va l'expicació del Dijous 31!:
Lo de Rob Jeremy Cole i Marco Polo va ser una passejaeta al costat de les tocates que ens estem pegant. Si els accents s’apeguen com a llepases als dos dies, els ritmes de vida igual, la gent menja pel carrer, parla pel mòbil a totes hores, i camina ràpid, i no som una excepció, sense adonar-nos portem un ritme frenètic, hi ha tantes coses per a viure en esta ciutat, que perdret alguna d’elles t’obligaria a tornar, per això hem decidit potser, agafar-se a partir de demà les coses en més calma.
A les 9am, quan teniem encara la ment en el llit del hostel, el nostre cos navegava pel ferry que ens portaria a Staten Island, un barri de NY de cases baixes i parcs, el ferry és de les poques coses free que hi ha a la ciutat, i a més a més passa pel costat de la liberty Island on està la famosa estatua.
Ja en terra ferma, el Madison Square Garden, l’estadi supertoxo de basquet, on fan concerts, boxa, lluita lliure, els harlem globbertroters… valia la visiteta 18$ entrar sense res dins, i pasando, al costat l’Empire States, bestial!! pensar que King kong se’n apujà per la façana!!
El Central Park és pulmó de ciutat, pulmó de fumaor, però al cap i la fi pulmó, teniem moltes ganes d’anar i em esperat 4 dies!! L’hem agafat en ganes, en tantes ganes que ni ens hem pogut asentar en la gespa més de 20min.!! Grupets de jazz per tots els racons, gent llegint, xiquets corrents, llacs, i partits de softball, que què és? És com el baseball, però amariconaet, en tots els respectes, el que li tira la bola al batejador li la tira fluixeta i en paràbola, facileta xe, és per a aficionats. sino seria tot un strike. La veritat és que el park l’hem disfrutat poc com s’ha de disfrutar; a la gespa baix d’un pi, en 2 hores per davant, una noveleta, i un gelat. Tornare’m segur abans de deixar la ciutat.
“Bienvenidos al Bronx, vais a morir” no és conya, és un cartell de l’estadi dels Yankees.
Hui, més americans que ningú voliem entrar a vore un partit dels NY Yankees, l’equip de baseball de la ciutat, i cap allà que hem anat. Ja sabiem que no quedaven entrades, però ens han dit que podiem provar sort en la rebenta, i pam, mentro i en marxa; anava a dir, tots decidits, però la veritat és que no, les putes llegendes del South Bronx, pesaven sobre la nostra esquena, i les ultimes parades de metro abans d’arribar pareixien la concentración mundial dels nyetas, tot un mocadoret, i penjoll d’or, mala por… total baixem i de seguida els rebentes ens oferien mig d’incògnit entrades a 100$, els rebentes no anaven precisament de trage jaqueta, sinó que eren negres mandaos raperos, que me demanaven 400$ per les 4 entrades, a colló, en taquilla a 14$ (agotades això si!!)
Al voltant de l’estadi els cartells de la poli que avisaven de que les podien vendre falses, i al salvatge ixe rapero jo no li done ni foc. De veres que feia por!!
Davant la sablà inminent, ens em insertat en un bar d’aficionats Yankees a fer-se budweisers, com entrar al bar de manolo el de bombo en un Barça- València mitja hora abans del partit. Després passejaeta pel Bronx, sas o que, cor en la mà, 5 sentits alerta, la veritat, no es com passejar per la tenda Disney de Colon, però a resultat del tot inofensiu, nomes 6 navaixaes per cap, Rafa mort, Dani en 4 aneurismes més, David esta barallant-se entre la vida i la mort en un hospital, i a Vicent li han pujat les dioptries a 15 del susto.
Por sierto el que escribe esto, soy yo, me llaman fortisens, puertoriqueño, nyeta, vuestros amigos me caieron muy bien, tan bien que después de 3 amenasas en un callejón oscuro, de esos que sale humo i todo,me dieron el portátil amablemente. Que majos… Nos vemos Broder, cuidense…
Vicent amb la US Army!! I son de bonro!!
